Samantha Navarro irromp puntualíssima a l’escenari. Vesteix faldilla curta, d’un toc salvatge. Intencionadament o no, però ideal per anar a joc amb el seu cabell. Ulleres vermelles i mocador al coll del mateix color. A una mà la guitarra, amb l’altra s’apropa el micròfon i es deixa portar.
L’artista uruguaiana actuava ahir a la Casa Amèrica Catalunya dins la setzena edició del festival BarnaSants. Més de dos mesos dedicats als cantautors que enguany homenatja a la cançó d’autor uruguaiana. Set artistes, representants de diferents generacions, actuaran fins el divendres 18 de febrer en diferents espais de la ciutat, amb una proposta conjunta: Mario Benedetti.
Samantha és la primera en posar música a algunes poesies del poeta llatinoamericà. En total quatre temes de l’obra Próximo-Prójimo de 1964-1965. Ho fa amb la naturalitat que la caracteritza. Sincera i divertida. Quasi a capella, s’atreveix amb tot el ventall de tons, del més greu al més agut. Quatre acords són l’únic acompanyament. Opta majoritàriament pel puntejat. Lliga amb les seves composicions. Del lento a l’andante moderato.
